Després d'un temps sense publicar en el blog tornem a posar-lo en marxa.
Ha hagut motius de pes. Els canvis en les institucions on estava presents (tot canvia). Canvis de responsables, canvis d'objectius, prioritats familiars. Un llarg nombre de petites coses que totes juntes fan una de gran pes.
A més el nostre referent com a parròquia també havia canviat, Mn Jordi Cussò, marxava a fer una tasca en la República Dominicana, Mn Jordi Garrofer va ser traslladat a un altra parròquia.
Ara mossèn LLuis ve d'un altra continent i d'un altra forma d'església i té una sensibilitat diferent.
Cal posar-nos a la feina. Hi ha molt a fer i moltes veus que ens criden a l'acció.
La primera, la veu de Déu:" Estimeu-vos els uns als altres; en això coneixeran que sou els meus deixebles". "Qui dona la vida pels altres aquest és dels meus."
La segona, la necessitat del nostre entorn. El factor d'envelliment de la nostra societat , la situació econòmica, social, de salut, de presència real en la societat, de necessitats no cobertes, de mobilitats
La Tercera l''apoderament del seu barri i de la seva ciutat. La persona gran cada cop ha de ser més present en la vida i en les decisions polítiques, socials i de ciutat. Cap de les millores que s'han fet els beneficia. Ni bicicletes, ni nova xarxa de bus, ni retallades socials, ni econòmiques (no controlar la inflació és retallar, a part del 0,25 del sr Rajoy).
La quarta la família està cada cop més lluny. El treball, la vivenda, la manca d'una economia estable fa que les famílies vagin on poden viure. Increment dels lloguers, de la vivenda en general i el poc salari actual fa que siguin els grans que ajudin als fills i nets. Això a parat la revolució i la destrucció de les famílies.
Fer una proposta atractiva que ajudi a les persones grans, que doni companyia, afecte i tranquilitat econòmica, comprensió, diàleg.
I que les persones grans tinguin la seva veu, al barri, a la ciutat, a les institucions públiques i privades.
Que no s'actui en contra d'ells i que es solucioni els problemes reals.
Un discurs veritablement de germans entre germans.
Cridem a les autoritats de la ciutat, del districte , del barri,a donar resposta real. I ara que venen eleccions sàpiguen que controlarem les propostes per les persones grans.
Cap partit proposa coses importants pels nostres grans.
Si fan referència és per l'obligació de quedar bé.
Aprofitem la política per fer una tasca pedagògica i d'amor als nostres grans. En això ens hem d'implicar tots.
Toni Vernet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada