Que volen els grans

Que volem els grans?

Barcelona en Comú ho pregunta en les trobades que fa pels barris...

És la pregunta que es fa la societat, l'administració, els poders públics, els periodistes, ... quan han de fer un discurs per ells.

Saben com són els grans?

Quines diferències hi ha entre els grans i els més grans? Entre els homes grans i les dones grans?

Quan temps dediquem a escoltar-los?

Quines idees ens donen i nosaltres no fem cas?

Algunes vegades creiem que els escoltem i no és pas veritat, i ells ho veuen?

Molts cops són discursos buits i sense massa convicció. Unes paraules per quedar bé.

A vegades ni les hem preparada. Les persones grans no són massa exigents!

A vegades els diem que els volen molt i que estem per ells i ja es donen per satisfets.

Quan parlem de les pensions que cobren, de la mala salut, del tedi i emmurriament que té la vida de la ciutat, o la soledat de sentir el temps passar sense cap expectativa. 

Miren a la caixa i els donen dos euros de augment i els diem que tenen sort que les pensions no baixen...

Quan les retallem les medicines, les proves mèdiques, la medicació. No passa res. No saben que els estem retallant.

Quan una visita tarda un any, i la dependència legal dos anys, no passa res.

Ningú de l'administració, del govern o de l'oposició fa denúncia dels fets. No hi ha dret que després de donar la seva vida al nostre país aquest respongui d'aquesta manera.

Unes sis coses necessiten els grans:

1. Salut física, mental - emocional i social o de l'entorn favorable.
2. Seguretat personal, econòmica i familiar. Vigilar el maltractament psicològic, l'abandonament o les males paraules. Vigilar el buit que queda quan la parella mort.
3. Saber envellir correctament i veure el destí de tota persona.
4. Ser necessari en el barri, la ciutat, en el veïnat. saber que compten amb ell/a i que pot fer activitats amb sentit. Molts cops es tracten els grans com nens petits.
5. Compartir espais, tertúlies, activitats amb totes les edats. No ser classificats, ni cosificats. Treure estereotips, estandars i fòbies als grans
6. Un bon entorn accessible, ben comunicat, amb possibilitats d'entrar i sortit. Els barris de muntanya tenen aquest aspecte que ha de millorar bastant. escales mecàniques, millor transport, ben comunicat, amb ajudes si cal.

Una persona gran viu, sent, pensa igual com una altra. Vol el mateix i necessita el mateix. No els discriminem. Això ho enten la nostra Associació de Veïns de Can Baró. I pr això treballa. Aviat fare les ciquenes Jornades de les persones grans.

Nelson Mandela deia que un país: "no s'ha de valorar per com tracta a les persones que tenen, sinó per com tracta a les persones que no tenen riquesa. 

L 'AVV defensa els drets de les persones de totes les edats a tenir un futur digne. Les persones grans també.

Presentació de l'activitat Humor i Amor pels veíns grans de Can Baró, Baix Guinardó i Gràcia

Preparar les Jornades de les Persones grans d'enguany

LES JORNADES DE LES PERSONES GRANS.

Després de varis anys sense Jornades de les Persones Grans i no tan grans, hem pensat de vincular-les aquest curs a les activitats del Centenari del barri de Can Baró.

L'aspecte social i històric del Centenari ens motiva a fer un reconeixemnt de les persones que han fet la nostra ciutat i el nostre barri gran, un reconeixemnt de la situació personal i social i una proposta de futur més humana i conscient.

Convidar a tothom a fer aquesta aquesta reflexió, a participar i consciènciar que tan necessàri és. El futur també està en les mans de les persones grans.

Per fer aquestes Jornades creiem que hem de reflexionar sobre: