FINALITZAR UNA TEMPORADA.
REPLANTEJAR EL FUTUR.
La tasca realitzada ha estat molta i durant molts anys. La nostra família agraida a les persones que ens van acollir va ser i és fidel a la nostra parròquia i els ideals de l'església universal. L'església que ara porta Francesc és l'església oberta que tots volem. L'església que acull, que perdona, que es present a la plaça del poble on tothom pot veure la seva aigua de la font de la plaça.
Som sinodals. Hem fet una bona tasca en aquest sentit. I recordem que tots són importants dins de la comunitat de seguidors de Crist que és el Redemptor.
Els temps canvien, les persones marxen, finalitzen la missió, quan l'Esperit i elles volen.
Cal canviar d'aires, de formes i de participació. Nous temps, nous odres, noves persones.
No ens sap greu marxar, és una necessitat, consultada amb persones fiables, de que noves generacions es facin responsables del que és, i serà la comunitat.
Com el seu nom indica és el poble de Déu en marxa del temps i de l'espai el que es fa present, juntament amb l'Esperit Sant, de la Parula i l'Acció de Déu.
Per això no marxo trist, ni malament. Deixem a Déu fer de Déu i no ens apropiem dels seus mèrits i de la seva acció.. Solament, nosaltres, són mans i peus de Déu aquí.
Les persones tenen molts camins i cal que no s' adormin en uns camins fressats. Cal sortir de l'espai de seguretat i marxar a l'aventura com Abraham quan va sortir de la seva Terra i va enfilar a un lloc desconegut. Seguia la veu del Déu i no sabia res d'on anava. La promesa era d'un gran poble. I la confiança total d'Abraham.
